Història de Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs (3,87 km2) és el municipi situat a la desembocadura del riu Besòs, entre els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, amb els quals forma una continuïtat urbana. El riu ha estat un dels elements determinants de la vida del poble. Així el poblament del territori de Sant Adrià va ser tardà a causa de la naturalesa del terreny (aiguamolls, vernedes espesses) i de les riuades (besosades) freqüents.

L 'origen de la població és l’església parroquial de Sant Adrià. Al voltant d'aquesta església, sobre un petit turó (14m d'altitud) a l'esquerra del Besòs, es va formar el nucli antic del poble.
Des de temps molt antic, també hi havia a la vora del Besòs nombrosos molins fariners, que durant molts segles van ser una de les principals fonts de riquesa de la població adrianenca.

El fet de ser un lloc per on es travessava el riu, camí  de Barcelona, va perjudicar més que afavorir el poble: els musulmans el van destruir el 1114 i els francesos, el 1697; això, afegit a les freqüents besosades, va causar el despoblament del municipi.

En el segle XVIII la conjuntura va canviar. La fertilitat del sòl, l'abundància d'aigua i la proximitat del gran mercat de Barcelona van produir una gran prosperitat, basada en el conreu de verdures, llegums, fruita i vinya. Malauradament, durant les guerres napoleòniques Sant Adrià va tornar a ser destruït.

El segle XX, i amb ella la industrialització, van trasbalsar completament la vida de Sant Adrià. El creixement lent i sostingut  i la vida basada en el conreu del camp van canviar sobtadament amb l'establiment de les primeres indústries i l'arribada dels primers immigrants, ambdós fenòmens provocats per la proximitat de Barcelona. Especialment significativa va ser la dècada dels anys vint, quan la població es va multiplicar per sis (1.073 habitants el 1920; 6.515 habitants en 1930); aquest creixement es va deure, en part, al fet que es van establir d'una manera permanent obrers que treballaven a les obres del metro i en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. En aquella època es va iniciar una de les grans constants de la història contemporània de Sant Adrià : l'establiment de centrals tèrmiques (Energia Elèctrica de Catalunya; l'actual FECSA, al marge esquerre del riu; Companyia de Fluid Elèctric , anomenada La Catalana, en 1917, al marge dret). Altres indústries d'aquella època van ser la societat General Electrometal·lúrgica (1918) i la factoria productora de vidre Celo (1925).

Durant la guerra civil de 1936-1939 i els anys de la immediata postguerra, el camp de la Bota, la zona de la platja confrontant amb Barcelona , es va fer tristament famosa perquè es van produir nombroses execucions. En 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, va ser bombardejada per la seva condició estratègica, d'interès militar, i per les seves centrals tèrmiques i fàbriques. El 2007 es van rehabilitar, a manera de museus, refugis antiaeris d'aquesta època.

A partir de 1950 , Sant Adrià va tornar a créixer, sempre per la instal·lació de noves fàbriques i per la construcció de barriades d'habitatges per als treballadors. D'aquesta manera va sorgir el polígon industrial de Monsolís (1955) i els barris de la Verneda (1952), el Besòs (1960 ) i la Mina (1970 ). Durant els anys del franquisme , el creixement molt ràpid i la manca de capacitat de gestió i de decisió de l'Administració local adrianenca, no representativa, va provocar importants dèficits de equipaments i de serveis públics.

Actualment, Sant Adrià és una població en la qual predomina el sector terciari . La indústria està molt diversificada (transformats metàl·liques, química i construcció) i predominen les empreses de tipus mitjà. Entre les instal·lacions industrials destaquen les centrals tèrmiques del Besòs i de Fecsa - les tres xemeneies, que són una de les imatges emblemàtiques de Sant Adrià - i la planta incineradora de residus, de tecnologia molt moderna. Per iniciativa ciutadana es va crear la Plataforma per la Conservació de les Xemeneies, amb la finalitat de que les xemeneies deixessin de funcionar amb objectius industrials i passessin a tenir únicament una utilitat social, fomentant així la memòria històrica de la ciutat.

S'han dut a terme diversos projectes amb la intenció de millorar la qualitat de l'aigua del riu, com és el cas de la rehabilitació de les ribes del riu Besòs; també s'han fet canvis importants gràcies a la celebració del Fòrum 2004 retornant exemples com el ús del tramvia. El Fòrum com a esdeveniment, va servir com a excusa per embellir la zona costanera propera al barri de la Mina i crear un port esportiu modern, renovant les instal·lacions de les depuradores de la zona. Sant Adrià és l'únic municipi d'Espanya que no posseeix hospital ni cementiri.