A causa dels repetits bombardeigs sobre la població adrianenca,
l'Ajuntament de Pla de Besòs va prendre la decisió l'any 1937 d'impulsar la
construcció de refugis antiaeris a diversos indrets de la vila: la plaça de l'Església,
l'escola i seu de refugiats del Polydor, el mercat municipal, els carrers de
Lleida, de Barcelona i de les Corts, i la placeta Macià. Aquest darrer, acabat l'agost de l'any 1938 a partir d'un planell realitzat
l'any anterior per l'arquitecte municipal, Joan Maymó, va ser el més ben
enllestit de tots els de la vila. Es va construir amb la cooperació de l'Ajuntament i dels mateixos veïns, que
es posaven a treballar a les cinc de la tarda, quan els paletes de la brigada
plegaven.
La resistència del ciment armat als impactes directes de les bombes va fer
que s’utilitzés molt en la construcció dels refugis antiaeris, tant en murs com
en cobertes. La coberta es recolzava sobre una volta catalana de maons, i anava
penjada amb uns metres de terra, fins arribar al nivell del carrer.
Els refugis tenien sempre com a mínim dues entrades, dissenyades per no
deixar passar la metralla en cas d’explosió. Les autoritats franquistes van
clausurar-lo el març de 1939 i no es va tornar a obrir fins que es va recuperar
l'any 2006.
El Refugi antiaeri de la placeta
Macià va rebre una intervenció arquitectònica per tal de poder ser visitable
pel públic, sense museïtzació, però amb un nou terra de ciment, il·luminació
interior i l'edificació de l'entrada tal i com es manté ara.
El
gener de 2007 es va iniciar el projecte de dinamització del Refugi, basat en
una museïtzació que convertís aquest patrimoni històric en una eina pedagògica
de memòria. Es va dissenyar una museïtzació repartida entre un rebedor i cinc
espais expositius, que són els següents: Els agressors, la construcció del
refugi, el conflicte, la vida quotidiana al refugi i els agredits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario