La Guerra Civil Espanyola a Sant Adrià de Besòs

L'any 1930 Sant Adrià de Besòs es trobava immersa en un important desenvolupament industrial, urbanístic i demogràfic. Gran industries (entre les que destacaven les dues centrals tèrmiques) ocupaven el 15% de la superfície del municipi, atretes per tres factors determinants: la proximitat amb Barcelona i Badalona, la desembocadura del Besòs (on l'aigua del mar els hi permetia refrigerar les instal·lacions) i la facilitat de fer arribar el carbó a les seves plantes gràcies al ferrocarril.

Aquestes centrals tèrmiques, que es trobaven a amb dues ribes del riu Besòs, i que garantien el subministrament elèctric a Barcelona i part de la seva àrea metropolitana, van resultar ser objectius militars a partir de l'esclat de la guerra Civil (1936-39).

La Aviazione Legionaria, aliada de Franco va participar activament en la ocupació de Mallorca, peça clau en l’ estratègia militar contra Catalunya, amb el clar objectiu de convertir l’ illa en la seva futura base aèria i porta de entrada dels atacs dels revoltat. La aviació italiana, va enviar els seus bombarders des de Mallorca, per tal de que no els detectessin, durant tota la guerra sobre el Pla de Besòs (que era el nom que rebia Sant Adrià durant aquell període històric).

Les paves (que era el nom amb que la població civil anomenava els bombarders trimotors) es dividien en Grups de bombardeig nocturn (els Savoia-Marchetti SM-81, lents i pesats) i Esquadres de bombardeig veloç (els Savoia-Marchetti SM-79, més moderns i ràpids). Els atacs directes que rebia la població civil de Sant Adrià per part de l'aviació franquista obeïen principalment a dues causes: la poca precisió del bombardeig sobre les fàbriques, que afectava en gran mesura als barris obrers que les envoltaven i l'aplicació del concepte estratègic de guerra total aèria, segons el qual els habitants civils de la rereguarda es convertien també en objectius militars, per desmoralitzar als combatents i accelerar així la rendició.

Aquests bombardejos van provocar greus conseqüències : 39 persones mortes comptabilitzades, 36 edificis completament destruïts i 98 molt deteriorats.